El Manifest Comunista >

Karl Marx


Filòsof, historiador, sociòleg, economista, escriptor i pensador socialista alemany, va ser el pare teòric del socialisme científic i del comunisme, juntament amb Friedrich Engels. Actualment, fins i tot per als seus detractors, Marx és considerat una figura històrica clau per entendre la història, l’economia i la política.

Karl Marx va néixer a Treveris, una antiga metròpoli romana de la Prùssia renana, el 5 de maig de 1818. Renania havia estat durant vint anys (1794-1814), sota el domini francés. Marx va créixer en una ciutat on s'havia consolidat l'obra de la Revolució francesa.

Era el tercer de set fills d'una família burgesa jueva de classe mitjana. El seu pare, Heinrich Mordechai Marx, que era descendent d'un llarg llinatge de rabins, exercia l'advocacia a Trèveris, la seva ciutat natal i era també Conseller de Justícia. Va abraçar el protestantisme per poder mantenir el càrrec en l'administració de Renània, però va educar els seus fills en el racionalisme. La seva mare, Henrietta Pressburg, va néixer a Holanda, i va tenir nou fills, però molts van morir.

Va decidir, d'acord a la voluntat del seu pare, iniciar estudis de dret a la Universitat de Bonn però els va deixar per estudiar filosofia a la Universitat de Berlín, un centre intel·lectual molt actiu de l'època. Es va doctorar el 1841 a Jena amb una tesi titulada “Diferència entre la filosofia de la naturalesa de Demòcrit i la d'Epicur”. Durant la seva joventut, i després de la seva formació en filosofia, Marx va rebre la influència del filòsof alemany predominant a Alemanya en aquell temps, Hegel. D'aquest autor va aprendre el mètode del pensament dialèctic que ell més tard portaria de l'idealisme dialèctic de l'esperit com a totalitat al materialisme històric.

Aviat es va implicar en l'elaboració de treballs al voltant de la realitat social, col·laborant l’any 1842 juntament amb Bruno Bauer en l'edició de "La Gaseta Renana" (Rheinische Zeitung), publicació de la que aviat va arribar a ser redactor en cap. Durant aquest període també va freqüentar la tertúlia filosòfica dels Lliures (Die Freien). La Gaseta Renana va ser acusada de comunista per publicar articles de Gustavo Mevissen i Moses Hess, sobre lluites obreres a Anglaterra i sobre el comunisme a França. Finalment va ser intervinguda per la censura, i posteriorment, Marx va ser acusat d'acció subverssiva i va haver de marxar a l'exili.

Karl Marx es va casar amb Jenny Von Westphalen, amiga de l'infància amb la qual es va prometre quan era estudiant, però només va aconseguir casar-se amb ella després de la mort dels pares d'aquesta, que s'oposaven a la relació, i després d'aconseguir una certa estabilitat econòmica com a director dels "Annals franco-alemanys" (Deutsch-französische Jahrbücher). Al costat de Ruge va fundar a París aquesta revista de la que va ser director, si bé durant poc temps ja que el govern francès la va tancar per pressions del govern prussià.

Van viure amb fortes penúries econòmiques degut a la irregularitat dels ingressos de Marx, a la persecució política (que censurava i clausurava les revistes que publicava) i a haver de mudar-se constantment de país. Marx va tenir amb Jenny Von Westphalen 6 fills, en 1849 esperaven ja el quart, en 1855 ja havien mort tres -Guido, Franciska i Edgar- convulsions, bronquitis i tuberculosi serien les causes, la petita, Eleonora Marx va formar part del moviment feminista i Laura Marx, es va casar amb el dirigent socialista francès Paul Lafargue, i es va suïcidar al costat d'ell el 1911.

El 1844, Karl Marx es va instal·lar amb la seva esposa a París. Allà va conéixer i va establir una gran amistat amb Friedrich Engels, que es va convertir en el seu principal col·laborador (i va oferir-li en múltiples ocasions suport econòmic degut a la penúria econòmica a la qual es va veure sotmesa la seva família per causa de l'eventualitat dels seus ingressos). També va conéixer a França a importants pensadors socialistes de l'època com ara Pierre-Joseph Proudhon, Louis Blanc, Mijaíl Bakunin i al poeta alemany Heinrich Heine. Va escriure les seves reflexions teòriques d'aquesta època en una sèrie de quaderns de treball que pòstumament van ser publicats com els “Manuscrits econòmics i filosòfics”. D'altra banda, el pes polític dels seus articles periodístics li va fer guanyar fama de revolucionari, el que va provocar la seva expulsió de França.

Es va establir a Brussel·les, on el van obligar a "jurar per el seu honor que no publicaria cap obra sobre la situació política a Bèlgica". Amb Engels empendrà un treball que durarà fins a finals de 1846 i que serà el manuscrit de "La ideologia alemana" i les "Tesis sobre Feuerbach". Aquests textos van marcar un pas molt important en la vida intelectual de Marx i Engels. Van fundar la Lliga dels Comunistes, després de la qual es va declarar apàtrida, ateu i revolucionari.

El Comité Central de la LLiga del Comunistes, va encomanar la redacció del “Manifest del Partit Comunista”, a Marx en coautoria amb Engels. Posteriorment es va traslladar a Colònia, on es va fixar l'objectiu de crear un nou diari, la "Nova Gaseta Renana" (Neue Rheinische Zeitung). La seva nova publicació va assolir un èxit immediat, en el context d'una època de fort sentiment social i compromís revolucionari. Però en aquell moment, la realitat era la repressió més dura, va comparéixer dues vegades davant dels tribunals, els seus col·laboradors van ser empresonats. En conseqüència, el diari va ser prohibit pel govern de Renània.

És en aquest punt quan Marx es dedica a l'escriptura d'una de les seves obres fonamentals, “El Capital”, que elabora en les sales de lectura del Museu Britànic. Es tracta d'un balanç crític per desvelar, com diu en el seu prefaci, la llei econòmica del moviment de la societat moderna" i d'aquesta forma dotar de contingut científic les lluites del proletariat. Aquest llibre estava consagrat a l'anàlisi dels mecanismes de la societat capitalista. El primer volum de "El Capital" no va veura la llum fins a 1867, després de divuit anys de treball.

Marx va participar en la fundació i organització de la Primera Internacional el 28 de setembre de 1864, coneguda com l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), participant activament en les discussions. A ell se li va encarregar la redacció de la Declaració inaugural de la A.I.T i va participar també en l'elaboració dels seus estatuts i altres documents.

A partir dels debats es va establir un enfrontament entre Marx (comunista) i Bakunin (anarquista), que va acabar amb la sortida de la Internacional de les seccions bakunistes, que reunides al Congrés de Saint-Imier (Suïssa), refundaríen la Internacional.

La Comuna de 1871 va constituir per a Marx i Engels una experiència nova i la seva derrota va significar un cop molt dur per a la Internacional. L'any 1876, el Consell general decretava la disol·lució de la A.I.T. Marx es va retirar de la lluita política i es va dedicar a l'escriptura i la teorització. El 14 de març de 1883 va morir a Londres.


Testimoni i víctima de la primera gran crisi del capitalisme (dècada de 1830 del segle XIX) i de les revolucions de 1848, Marx es va proposar desenvolupar una teoria econòmica capaç d'aportar explicacions a la crisi, però a la vegada d'interpel·lar al proletariat a participar en ella activament per produir un canvi revolucionari.

La vasta obra de Marx ha estat interpretada de maneres molt diferents i ha estat el punt de partida de la major part de debats polítics, econòmics, filosòfics i científics de la història contemporània. En ella s'inclouen obres de teoria i crítica econòmica, polèmiques filosòfiques, manifestos d'organitzacions polítiques, quaderns de treball i articles periodístics sobre l'actualitat del segle XIX.

Des d'un punt de vista estrictament filosòfic, el materialisme dialèctic és la base de l'actual teoria del coneixement i del mètode científic contemporani. El materialisme dialèctic ha impregnat de manera silenciosa l'àmbit acadèmic i universitari fins al punt que és impossible parlar avui en dia de ciència sense fer esment a algun terme marxista per excel·lència. La història, l'economia i la sociologia han esdevingut disciplines científiques arran de l'aplicació del mètode marxista al seu estudi.

La teoria econòmica i política de Marx, allò que popularment és conegut per Marxisme, ha esdevingut amb el temps la base fonamental i el patrimoni comú de tota l'esquerra (exceptuant el moviment anarquista i llibertari), des de la socialdemocràcia liberal fins a l'extrema esquerra revolucionària.


"No puc negar haver pres determinada part, abans i durant la col·laboració de quaranta anys amb Marx, tant en l'elaboració com en el desenvolupament de la teoria. Però la major part de les idees directrius fonamentals, particularment en el terreny econòmic i històric, i especialment la seva formulació definitiva, rigorosa, van ser obra de Marx. El que jo he aportat - exceptuant en determinades branques- Marx ho hauria pogut fer perfectament sense mi. Però el que Marx ha fet jo no ho hauria pogut fer-ho. Marx ens superava a tots, anava més lluny, comprenia més àmpliament i ràpidament que tots nosaltres. Sense ell, la teoria avui estaria molt lluny de ser la que és. És per tant just que aquesta teoria porti el seu nom".

Friedrich Engels


"Jo no sóc Marxista"

Karl Marx

Fonts: Viquipèdia
Roigesfera

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici